L’Arpa
L′Arpa, instrument descendent de l′arc i ja existent en temps de Faraons, ha format part de la cultura musical de paīsos d′arreu del món, si bé amb noms i formes diferents. L′arpa clàssica tal com la coneixem actualment, consolidà la seva forma i estructura a França a principis del segle XIX de la mà de Sébastien Erard, contemporani de la reina i arpista Maria-Antonieta.
És un instrument singular, de so delicat com les flors del cirerer a la primavera, inspirador com el vol de l′oreneta, melodiós com el cant del rossinyol i rítmic com el cric-cric de la cigala a les nits d′estiu, dolç com la fruita, romàntic com el vermellós del sol ponent a la tardor, brillant com la llum de les estrelles, tranquil i lleuger com el moviment dels arbres, cristal·lí com l′aigua del riu, misteriós i embolcallador com la fidel boira lleidatana a l′hivern.
